És ell qui em torba? O sóc jo mateixa que visc sempre entortolligada amb les meves coses, immobilitzada de cap a peus, com un paquet...i ara, ja no puc més...
Obro les portes a un espai molt desconegut per a molts. Escolteu! Si puc aconseguir un somrís, ja em donaré per satisfeta. Ho dedico al meu oncle Quimet que em cantava allò de: «Jo sóc l'home dibuixat, el que no té carn ni cos. D'homes dibuixats com jo, se n'aprofiten els grans» Jaume Sisa - L'home dibuixat, i altres que estan aquí i sempre m'han recolzat, MIL GRÀCIES!!!
Per a mi, la pintura ha estat fruit d'una necessitat de plasmar allò que he sentit en diferents moments de la meva vida. Sempre que m'ha arribat aquesta "cosa", he tret temps d'on no tenia, per agafar un pinzell i oblidar-me del món... i bé, quan arriba la "cosa" amb menys intensitat, teclejoooo...