Un dia laborable qualsevol, a una hora punta, dins del metro de Barcelona, línia 5 (la blava), ple de gom a gom; jo vaig entrar.
Vaig introduir-me a poc a poc, amb una lluita lenta i cordial, fins arribar a ubicar-me a un racó. El racó em permetia respirar sense tocar a ningú. Una victòria, i durant el primer trajecte!!!! Uuff.. el dia començava bé!
Havia de recórrer dotze paradetes de res, així doncs, vaig respirar per prendre-m’ho amb calma i... En un bell en sec, la noia del meu davant, treu el mòbil, i comença a escriure. Primer, una mica sense adonar-me’n, després ja més encuriosida, ...
1 somrís- Aqust vspre vull k momplis el cos amb parauls boniks. Deixarm stimar com mai... B7s
Sembla que hi ha qui l'inaugura millor, eh? ;)
