Aquest matí, passejava per la Rambla Catalunya, molt ben acompanyada per descomptat. És que des de fa un temps, sento i considero a la meva ombra. S’ha fet amiga meva, o jo d’ella, … tant se val….
- Bajanades? Oh, i tant!
Però el que sento és això, i anar ben acompanyat, avui per avui, és tot un luxe. Ves per on... un ha de sentir-se sol per engrandir-se… ;)
lunes, 7 de julio de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
L'ombra de la solitud, potser?
Publicar un comentario